Biografia

           —Però… com li agradaria que acabés el llibre? —va preguntar el biògraf, amb el bolígraf a una mà i la llibreta d’espiral amb pàgines rebregades i plenes de gargots a l’altra. Vista la indecisió de l’escriptor, va puntualitzar:— és clar que només hi ha una manera d’acabar una biografia. Ja m’entén. Però com vol que sigui; tràgica, heroica, tranquil·la? —l’escriptor seguia removent els gels dins la copa ja buida, i dringaven mentre els feia ballar amb la rodanxa de llimona. No semblava ni que l’escoltés, se’l mirava absort. El biògraf es neguitejava, passant-se el bolígraf per entre els dits, pensant que encara s’havia de reunir amb el cantant d’òpera que volia que, a l’última etapa de la seva vida, una jove s’enamorés bojament d’ell. Quina feinada tot plegat! Convenia anar enllestint amb l’escriptor:— Escolti, a veure… vol un consell? Als artistes sovint els agrada acabar malament