“La Maga Astelsa i el conill Lulu”

Aquest és el conte que hem fet conjuntament amb les nenes del taller Fem un conte, de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu! Entre totes hem anat veient com la Maga Astelsa es posava en embolics… i com aconseguia desembolicar-los!
Les autores, il·lustradores i editores d’aquest conte són la Marta, l’Èlia, la Marina, la Nur, la Lucía, l’Alexandra, l’Abril i l’Ona. Ha estat un plaer crear amb elles!

Continua llegint ““La Maga Astelsa i el conill Lulu””

No time in a no place

Nights after coming back from Cherso’s refugee camp, in Greece

14360490_1036011616516662_478829517_o
Photography by Basel Ahmad Araj, from the refugee camp in Cherso (Greece), where he is living for the moment.

A gust of hot wind licks my feet when I try to sleep. It entered through the open balcony and has touched my body like the breath of a lost dog. I wonder if it is the only thing that I have left from Summer: the wet sticky suffocation of Barcelona’s nights in an attic, as if the same suffocation from Greece had flew with me on the plane back Continua llegint “No time in a no place”

Sin tiempo en un no-lugar

Noches a la vuelta del campo de refugiados de Cherso, Grecia

14360490_1036011616516662_478829517_o
Fotografía de Basel Ahmad Araj, del campo de refugiados de Cherso (Grecia) donde vive temporalmente

Una bocanada de aire caliente me lame las plantas de los pies cuando intento conciliar el sueño. Ha entrado por el balcón abierto y me ha rozado el cuerpo como el aliento de un perro perdido. Me pregunto si no será solo eso lo que me queda del verano: la húmeda asfixia pegajosa de las noches barcelonesas en un ático, como si la misma asfixia de Grecia hubiera volado conmigo en el avión de Continua llegint “Sin tiempo en un no-lugar”

Sobre dubtes i preguntes

Reflexions després de la conferència de Chigozie Obioma al CCCB

llibres

«Creus que el teu reconeixement com a autor és perquè ets negre, o per la teva qualitat com a escriptor?». Hi ha preguntes que només pot formular una persona negra, o bromes que només poden fer els gais, o la típica observació «això és que t’ha de venir la regla», que només poden fer les dones.

Quan un noi del públic va preguntar això a Chigozie Obioma, ell va riure i va dir: «m’agrada pensar que se’m valora com a autor pel que escric», una manera de respondre que duu implícit el dubte Continua llegint “Sobre dubtes i preguntes”