Taller de creació d’un conte al Librerío de la Plata!

Librerío de la Plata, Sabadell, juliol 2017

Aquest juliol vam fer un taller de contes amb nens i nenes de Sabadell, al Librerío de la Plata, on la Cecília té muntada una llibreria que guarda entre prestatgeries i llibres el seu amor i vocació.
El taller de Fem un conte va tenir acollida a la seva rebotiga, on entre encara més llibres, postals i coixins vam poder crear el conte Un taxista, un mag i uns quants animals, que us deixo a continuació. Autors, il·lustradors i editors: Clara, Anna F., Maria, Ermengol, Coaner, Laia, Anna G., Biel i Martí.

UN TAXISTA, UN MAG I UNS QUANTS ANIMALS

A la ciutat de Saxtak, dos germans emboliquen i desemboliquen una història de màgia: un taxista que parla pels descosits i un mag que no controla els seus trucs. Entre els dos germans, adormen la ciutat i l’omplen d’animals que la gent no sap ben bé d’on surten…

Hi havia una vegada, a la ciutat de Saxtak, un home que es deia Manelito Necolito Golfredo Figuerol Miquel Gonfaus, a qui els seus amics anomenaven Jon. En Jon era taxista, i la seva feina li encantava perquè li permetia fer el que més li agradava: parlar. En Jon parlava tant, que es despistava conduint i encara que els clients del taxi provessin de dir-li «no! Aquí era cap a l’esquerra!», «ep! Ara havia de girar a la dreta!», ell ni tan sols els sentia perquè seguia xerrant pels colzes. A més, la seva manera de parlar era especial, perquè no sabia pronunciar bé la essa, i els clients acabaven adormint-se amb aquell accent tan estrany. Però en Jon, seguia parlant i parlant: «que shi l’efecte climàtic ésh irreparable, que shi aquest govern ésh ple de mentidersh, que shi amb aqueshta calor no esh pot treballar…», i els clients, rendits a la xerrameca del taxista, s’adormien tant que tenien els somnis més profunds de la seva vida, i aixecar-se del seient de darrere se’ls feia ben difícil.

En Jon tenia un germà que, en comptes de taxista, havia decidit ser mag. Durant anys havia estat practicant, però la veritat és que per més que practiqués no se’n sortia massa. Finalment va decidir-se a fer el seu espectacle en públic. Aquell dia, la ciutat de Saxtak estava força revolucionada, i el taxi d’en Jon tenia més clients que mai. En Jon va agafar una parella, que semblava poc xerraire, i és que s’havien enfadat entre ells ―coses de parella―.

On aneu? ―els va preguntar en Jon.

A veure el Mag Yogi ―va dir la parella.

Oh, shí, la ciutat n’és plena de cartellsh… Però, shabeu? Jo shóc el shermà del Mag Yogi, i… shi voleu que ush digui la veritat, com a mag no val resh. Jo shempre li dic, que ésh el pitjor mag que he visht mai… cada cop que esh treu un mocador de la boca, sh’acaba ennuegant! I quan sh’empasha boles de foc, s’eshcalda la llengua de mala manera!

Però la parella de joves ja s’havia adormit abans de sentir tot el que feia malament el mag.

Després d’haver-los deixat ―amb molt d’esforç perquè li paguessin el trajecte, somnàmbuls com anaven―, el taxista va agafar una família.

On aneu? ―els va preguntar.

Anem a veure el Mag Yogi ―va dir la filla petita de la família.

Jusht acabo de dur-hi una parella jove! Jo shóc el germà del Mag Yogi, shabeu? I em shap greu dir-vosh-ho, però ésh el pitjor de tots elsh magsh. Cada cop que fa el truc de les eshpashesh, el seu ajudant acaba ingreshat a l’hoshpital. I quan vol treure un conill blanc del barret, no en treu ni tan shols una misherable moshca.

Però la família ja no va sentir la resta de discurs del taxista, perquè van quedar tots ben adormits com una soca al seient de darrere.

Després d’aquesta família, va passar el mateix amb una senyora gran, un noi amb un gos, uns turistes, un grup d’amics, una altra parella, i encara més famílies i amics… tots anaven a l’espectacle del Mag Yogi, i tots hi arribaven completament adormits, molts d’ells roncant, d’altres amb un fil de baba a la boca. Guiats per l’acomodador, s’asseien a les butaques de la sala del teatre en silenci, somiant tranquil·lament.

Quan el Mag Yogi va sortir a l’escenari, focus de tots colors es van encendre: fucsia, verd, blau, vermell, groc, tots llampants il·luminaven l’entrada del mag alhora que sonava una música alegre i estrident. El mag estava molt nerviós, era el primer cop que actuava i tenia poca confiança en ell mateix perquè els seus amics i familiars sempre li deien que era un mag molt dolent sapastre, i que s’hauria de dedicar a una altra cosa. Quan va estar al mig de l’escenari va saludar teatralment, cridant «Benvingutsh al millor eshpectacle de màgia del món!», però ningú no va aplaudir. El públic estava completament en silenci. «Els he d’impreshionar!», es va dir el mag, i va fer tots els seus trucs: va treure’s un mocador llarguíssim de la boca ―i, miraculosament, no es va ennuegar!―; va empassar-se boles de foc ―i, per primera vegada, no es va cremar la llengua!―; va partir en quatre el seu ajudant ―sense vessar ni una gota de sang!―; i, finalment, el truc infal·lible, va fer sortir un conill blanc del seu barret de copa!

Però, amb tot això, l’únic que va aconseguir del públic va ser un badall poc enèrgic, d’un senyor que no trobava la bona posició al seient. Desesperat per impressionar el públic, el mag va exprimir el seu barret de copa: va treure’n un hàmster, un gat, un gos; i després una tortuga, una iguana, un koala, un mico i un porc; i finalment va treure’n una girafa, una pantera un rinoceront i un elefant. Però el públic, profundament adormit, ni s’immutava.

Van tancar el teló sense ni un sol aplaudiment, i el mag, abatut, se’n va tornar al camerino amb tot el seguici d’animals. L’acomodador, entre lleganyes, li va dir: «La setmana passada va passar el mateix amb un músic. Era tan dolent que el públic s’aixecava i se n’anava. Almenys a vostè no se li ha anat ningú». Després d’això, el mag es va quedar del tot xafat. Quan es va haver vestit, va picar de mans tres cops: així va desaparèixer del camerino i va aparèixer de sobte a la seva habitació. No volia saber res de ningú, de tant ensopit com estava. En canvi, tots els animals que havien sortit del seu barret es van quedar al teatre, i van sortir al carrer xino-xano. Però el mag no se’n va ni adonar, de tan ensopit i angoixat com estava, a casa seva, preguntant-se: què passaria, si no agradaven els seus trucs de màgia? De què viuria, si el públic no tenia cap interès en el seu espectacle? Amb tantes preocupacions que tenia i tantes preguntes que es feia, el Mag Yogi no podia dormir. Com més tard era, més despert estava ell.

Mentrestant, a fora el carrer, la gent anava de bòlit, corrents i amagant-se dins les botigues i els cotxes: una colla d’animals, entre ells una girafa i una pantera, es passejaven per la ciutat.

Són animals perillosos, si són fora de la sabana! ―deia la gent.

I d’on han sortit? Del zoo? ―preguntaven altres.

No, es veu que del teatre.

I ara! Et deus confondre.

Que no, que ho han dit a la tele!

I és cert que la colla d’animals es passejaven tranquil·lament per la ciutat de Saxtak, l’elefant fins i tot duia posat el barret de copa del Mag Yogi.

Aquell mateix dia, el taxista que feia adormir a tothom circulava amb el taxi pel carrer. Parlava fins i tot quan estava sol i, de tant com parlava i de tant interessant que li semblava el que deia ell mateix, no se’n va adonar que qui pujava al taxi eren els animals que havien sortit del barret del seu germà mag: asseguts al seient de darrere hi havia un conill, un porc, un koala, una iguana, una girafa, un elefant… Un cop van tancar la porta, en Jon els va explicar coses de la seva infància, de la seva família, de la seva dona, i de tot el que li passava pel cap. I, poc a poc, els animals es van anar adormint, amuntegant-se un sobre altres dins el taxi.

Aquell vespre, el Mag Yogi mirava la tele sense gens de son. Feia zàping amb el comandament intentant trobar un canal que l’entretingués mentre no s’adormís, i procurant no seguir preguntant-se què seria d’ell si no aconseguia que el públic tornés a adorar la seva màgia. De sobte, va veure que entrevistaven el seu germà Jon, davant del seu taxi:

Bon dia. Com se sent ara que és l’heroi de la ciutat? Caçar tants animals salvatges no passa cada dia!

Bé, la veritat ésh que no n’havia cashat mai ni un, d’animal, però com a taxishta li he de dir que m’ha pashat de tot, n’he visht i shentit de totsh colorsh…

Mentre l’entrevistador ja començava a badallar escoltant les batalletes d’en Jon, el Mag Yogi va relaxar-se bé al sofà. De cop va sentir un benestar molt agradable a tot el cos, i un lleuger formigueig a les parpelles, i poc a poc va anar caient un un son inevitable i gustós. El Mag Yogi estava tan adormit que ja ni tant sols sentia el murmureig de la tele i el discurs d’en Jon, sinó només els forts aplaudiments i xiulets que, dins el seu somni, la gent del públic li dedicava dempeus amb molta energia i admiració.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s