“La Maga Astelsa i el conill Lulu”

Aquest és el conte que hem fet conjuntament amb les nenes del taller Fem un conte, de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu! Entre totes hem anat veient com la Maga Astelsa es posava en embolics… i com aconseguia desembolicar-los!
Les autores, il·lustradores i editores d’aquest conte són la Marta, l’Èlia, la Marina, la Nur, la Lucía, l’Alexandra, l’Abril i l’Ona. Ha estat un plaer crear amb elles!

per arribar a fer aparèixer i desaparèixer un conill d’un barret de copa,s’ha de practicar molt! La maga astelsa es veu enmig d’una aventura quan, per error, s’equivoca en dir les paraules màgiques

i el truc li surt del revés. Com podrà tornar a recuperar els seus poders? Ai…! Sort en té, la maga astelsa,del seu conill lulu…!

Hi havia una vegada una maga novella que es deia Maga Astelsa i necessitava practicar molt. Enmig de l’escampall de material de màgia que tenia al seu menjador, la Maga Astelsa va dir ben fort les paraules màgiques: «dibidibà-dibidú!» i, de dins el seu barret, en va sortir el seu conill, que es deia Lulu, fent un bot molt elegant. El Lulu va començar a ensumar tot el que hi havia al menjador, ben encuriosit. Mentrestant, la Maga Astelsa s’aplaudia contenta a sí mateixa. «Que bé, m’ha sortit el truc de màgia! deia, alegreAra toca tornar a fer entrar el Lulu dins el barret, i el truc serà complet!». Però quan va dir les paraules màgiques, el conill se la va mirar de reüll aixecant una cella, i va seguir descobrint el menjador de la maga els coixins del sofà, els cables de la tele…—,volia rossegar-ho tot! Allà, fora el barret, hi havia tantes coses noves per a ell! El conill Lulu no tenia cap ganes de tornar al Món de Dins els Barrets dels Mags, i per més que la Maga Astelsa insistís amb les paraules màgiques, «dibidibà-dibidú!», ell es feia l’orni..

Tot d’una, la maga es va equivocar de paraules o va picar massa fort al barret amb la vareta, que d’un bot va ser xuclada cap a dins el seu barret de maga. «Nooo!», va cridar, i un cop va haver aterrat al Món de Dins els Barrets dels Mags, i es va haver fregat el cap i el cul, que havien rebut un bon cop―, va mirar al seu voltant i va quedar parada en veure-hi el que hi havia:

A més d’uns quants conills avorrits que movien el morro com si els seus bigotis llargs els fessin pessigolles, allà hi havia molts mags i magues. Estaven despentinats i bruts, s’havien descordat les capes i els primers botons de les camises, i alguns fins i tot s’havien tret les sabates.

Mira va dir un dels mags, sense entusiasme—, una altra! —la Maga Astelsa no es podia creure que tants mags i magues s’haguessin equivocat fent el truc de màgia.

És que la màgia és molt difícil! Ser un bon mag requereix molta pràctica i esforç! va dir una maga —tot d’una, un mag molt jove va aixecar-se de terra amb un salt i va preguntar, esperançat:

Tens la teva vareta? —tots els mags i magues van esperar la resposta. Però la Maga Astelsa va mirar-se les mans i les butxaques del pantaló i, encongint-se d’espatlles, va dir:

No, la meva vareta s’ha quedat al menjador de casa, amb el meu conill Lulu.

Els mags i magues van fer petar la llengua, van clavar una puntada de peu a terra o van rebufar… un mag fins i tot va somicar una mica dient:

Sense vareta no podrem sortir mai d’aquí!

Mentrestant, al menjador de casa la Maga Astelsa, el conill Lulu descobria i rossegava encara moltes coses: l’antena de la ràdio, el mànec de la tetera, els lloms dels llibres de la prestatgeria… Quan de cop i volta va sentir un soroll. Va aixecar el cap i va alçar bé les seves orelles llargues, ben atent. De sobte, un home va entrar al menjador: duia posat un antifaç, i caminava de puntetes carregant un sac buit a l’esquena que, clarament, pretenia omplir amb les coses de la Maga Astelsa. «Un lladre!», va pensar el Lulu i, tot i que va provar d’escapar-se, no va ser-hi a temps: el lladre el va engrapar i el va posar dins el seu sac, juntament amb les coses de valor que havia trobat, entre elles la vareta màgica de la maga. Ja a punt de sortir de la casa, el lladre va fixar-se en aquell barret de copa elegant que hi havia sobre la taula i, sense dubtar ni un moment, se’l va posar al cap abans de sortir per la porta.

Quan el lladre va arribar a casa seva, va deixar el sac que pesava molt sobre la taula. Al costat hi va deixar el barret de mag, i es va anar a dutxar i després va anar-se’n a dormir. Havia sigut un dia molt dur, havia robat moltes coses, i necessitava descansar. Així que, quan se’n va anar al llit, el conill Lulu va aprofitar per sortir del sac. «Què faré, ara?», es va preguntar, «om puc fer que la Maga Astelsa torni?». Enfilat amb les potes, va mirar dins el barret, esperant veure-hi la maga. La Maga Astelsa i els altres mags van veure un trosset del morro del conill, i van cridar, contents, exaltats, desitjant ser salvats. La Maga Astelsa va dir, ben fort perquè el conill la pogués sentir:

Lulu! Treu-nos d’aquí! Agafa la meva vareta, i fes tres copets al barret alhora que nosaltres, des d’aquí dins, cridarem ben fort les paraules màgiques!

El conill, obedient aquesta vegada, va agafar amb el seu morro inquiet la vareta màgica i va apropar-la al barret. Llavors, tots els mags i magues del Món de Dins els Barrets dels Mags, van cridar alhora, tan fort com van poder: «DIBIDIBA-DIBIDÚ!»

En un segon, van sortir tots pel forat del barret, i van omplir la casa del lladre. Aquest, d’un ensurt, es va despertar i va anar corrents a veure què passava, amb el pijama i tot. Quan va veure tot aquell fotimer de mags i magues dins el seu menjador, es va enfadar molt.

Què hi feu al menjador de casa meva? Aneu-vos-en, fora d’aquí!

I les magues i els mags responien, indignats: «quina barra!», «quines penques!», «com s’atreveix?», «però si és ell, qui agafa el que no és seu!». Llavors el lladre va entendre qui era tota aquella gent al seu menjador, i ràpidament va agafar el barret elegant de la Maga Astelsa i se’l va posar al cap:

Ara aquest barret és meu! No me’l tragueu!

La Maga Astelsa va picar l’ullet als seus amics i amigues mags, i va dir al lladre:

No pateixis que no te’l traurem, al contrari, te’l posarem bé!

Dit això, uns quants mags i magues van acostar-s’hi i, agafant bé l’ala del barret, van estirar cap abaix, entaforant bé el lladre que, sense poder evitar-ho, va acabar entrant al Món de Dins els Barrets dels Mags. I, d’allà, no creiem pas que n’hagi sortit mai més.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s