Sobre dubtes i preguntes

Reflexions després de la conferència de Chigozie Obioma al CCCB

llibres

«Creus que el teu reconeixement com a autor és perquè ets negre, o per la teva qualitat com a escriptor?». Hi ha preguntes que només pot formular una persona negra, o bromes que només poden fer els gais, o la típica observació «això és que t’ha de venir la regla», que només poden fer les dones.

Quan un noi del públic va preguntar això a Chigozie Obioma, ell va riure i va dir: «m’agrada pensar que se’m valora com a autor pel que escric», una manera de respondre que duu implícit el dubte de si és efectivament així. Darrere aquesta pregunta en van venir més en referència a la recepció de la seva novel·la a Nigèria (d’on és Obioma) o sobre com se sent com a escriptor africà, etc. Però també hi van haver preguntes sobre com havia organitzat l’estructura del text, o sobre com havia construït tals personatges.

Després de la conferència, una noia deia: «m’interessaven les preguntes relacionades amb el seu origen africà, i en canvi hi havia gent que s’entestava en preguntar-li coses molt literàries. Al cap i a la fi, el cicle de conferències s’anomena Making Africa, no?». Però a mi alguna cosa em deia que ell se sentia més còmode amb les preguntes purament literàries, malgrat contestés a totes les qüestions amb la mateixa dedicació. Ruth Fernández, que moderava el diàleg, va preguntar-li què creu que s’ha de fer perquè els escriptors africans ocupin el lloc merescut dins la literatura universal; «creus que hem de canviar la visió de les coses?». I Obioma va respondre: «no ho sé. Potser si penses així sí que has de canviar-ho».

És una qüestió que s’arrossega des de fa molts anys com perquè encara hi topem insistentment. Virginia Wolf reclamava formar part del cànon literari universal, i poder desfer-se d’etiquetes relacionades amb la dona i el feminisme. I què era més feminista: reivindicar una literatura de i/o per a dones, o voler entrar a la lliga dels homes en el pla intel·lectual i literari?

Durant l’estona compartida amb l’escriptor, totes les preguntes eren interessants: les que no ho eren en un sentit literari, ho eren en un sentit social. Al final, el millor seria poder preguntar, observar i fer broma del que es vulgui, sent qui es vulgui ser. Però la realitat és que no; que vist com hem arribat fins aquí és comprensible que hi hagi certs codis. Que bo seria fer exclusivament preguntes sobre literatura a un escriptor o escriptora, fos d’on fos! (al cap i a la fi, els textos, en ells mateixos, no són de cap color ni sexe) Però, malauradament, encara ens queden moltes coses a resoldre abans això no sigui possible. La idea que em vaig endur a casa després de la conferència va ser que tenim molts dubtes. Dubtes, dubtes, dubtes. I que necessitem encara moltes respostes, molt coneixement i consciència. I que està bé fer preguntes, si serveixen per avançar. Potser la pregunta desencalla el que el dubte bloqueja. Només dir, -i ja acabo-, que a mi també m’agrada confiar en que si un autor arriba on ha arribat Obioma és perquè s’ho mereix literàriament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s