Biografia

           —Però… com li agradaria que acabés el llibre? —va preguntar el biògraf, amb el bolígraf a una mà i la llibreta d’espiral amb pàgines rebregades i plenes de gargots a l’altra. Vista la indecisió de l’escriptor, va puntualitzar:— és clar que només hi ha una manera d’acabar una biografia. Ja m’entén. Però com vol que sigui; tràgica, heroica, tranquil·la? —l’escriptor seguia removent els gels dins la copa ja buida, i dringaven mentre els feia ballar amb la rodanxa de llimona. No semblava ni que l’escoltés, se’l mirava absort. El biògraf es neguitejava, passant-se el bolígraf per entre els dits, pensant que encara s’havia de reunir amb el cantant d’òpera que volia que, a l’última etapa de la seva vida, una jove s’enamorés bojament d’ell. Quina feinada tot plegat! Convenia anar enllestint amb l’escriptor:— Escolti, a veure… vol un consell? Als artistes sovint els agrada acabar malament, els dóna un aire més especial. Una baralla desafortunada, per exemple, com Marlowe… i se li pot afegir algun misteri —l’escriptor va fer una ganyota de negació—. Sempre hi ha la opció del suïcidi. Mai no passa de moda, aquest element introspectiu atrau molt. I dins d’aquesta opció, hi ha diverses metodologies possibles… —l’escriptor va esbatanar els ulls, va negar amb el cap, i va seguir sumit en alguna reflexió que probablement quedava lluny d’aquella terrassa de bar de costa—. Si no també hi ha el final dolç, al llit, dormint. Sol o acompanyat dels seus, com vostè prefereixi —però la idea li devia semblar insípida perquè va fer un esbufec estrany, com si hagués volgut pronunciar una hac. El bolígraf del biògraf seguia vagant de dit en dit, mentre els gels es desfeien dins la copa—. Se m’acut… —va començar a dir el biògraf— no, res, res, potser és massa… —però, què podia ser massa per l’ego d’un escriptor? Va reprendre la frase, i va acabar proposant:— se m’acut que podria desaparèixer —l’escriptor va incorporar-se una mica, tens, fins que de cop va somriure de manera radiant i va fer que sí amb el cap, deixant sobre la taula la copa amb el que ja només era un cul d’aigua bruta i un tros de llimona estovada. Així, el biògraf va anotar-ho a la llibreta dels gargots de vides alienes, satisfet, i va dir:— Perfecte, doncs, jo aniré tirant, que tinc molta feina. Quan tingui la biografia redactada li enviaré una còpia i la factura —quan va tapar el bolígraf i va aixecar el cap, a l’altra banda de la taula només hi havia la copa buida i una cadira vora el mar.

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s